dimarts, 5 de maig del 2015

Errors més freqüents quan eduquem als nostres fills/es

Tanquem el cicle de xerrades de l'escola de pares i mares amb el següent tema:

Els errors més freqüents que fem quan eduquem als nostres fills i filles.

Us animem a assistir!

DIA: dimecres 6 de maig 

HORA: 20.15h


Els errors  més freqüents que fem quan eduquem

Educar als nostres fills no és una tasca fàcil i a vegades tenim dubtes si el que fem està bé o no.
Cadascú tindrà una idea pròpia de l’educació i els valors que ha de transmetre als seus fills.
Si pensem que cal no fer ens ajudarà a trobar respostes a certes situacions o conflictes.
No acord entre els pares
La falta d’unitat de criteri entre les figures d’autoritat  i la desautorització entre ells, fa que el nen/a  rebi missatges contradictoris, cosa que afavoreix que no tinguin referències clares.
Es interessant davant un conflicte dir que els pares parlaran sobre la situació i donaran una resposta determinada. La idea de funcionar ‘en bloc’ de la parella parental és important.
No posar límits
Saber quines normes exigim i que es portin a terme.  Els límits són essencials en el bon desenvolupament dels nens.
Sobreprotegir
Acabem assumint tasques que calen que facin ells: dir què han de fer constantment, fem els resums d’estudi, els treballs, els disculpem davant d’un professor, intervenim abans de veure’ls patir una situació, els eviten disgustos...
És molt perillós perquè crea nens i en un futur joves molt dependents i a vegades molt tirànics, insegurs, incapaços de resoldre situacions, que no poden afrontar les dificultats i els contratemps diaris...
Transmetre menyspreu
És  important no faltar al respecte dels nostres fills i dir coses com: “ets idiota”, “sembles ximple”, “ no vals per res”. No cal perdre els paper malgrat els fills provoquin situacions complicades. És millor gestionar la situació com un adult.
Cridar
Els crits provoquen por i bloqueig. Després s’acostumen i no són efectius.
 Falta de constància
Les directrius per educar sempre han de ser les mateixes malgrat estem cansats, contents, preocupats, etc. La constància en educació és la clau de l’èxit.
Castigar malament
Posar sancions desproporcionades, càstigs impossibles, fer promeses que no podem complir. És millor ser moderat en un càstig i dur-ho a la pràctica.
Prometre i no complir
El que prometem als nostres fills cal complir-ho, per això és millor proposar coses que estiguin al nostre abast i que siguin possibles.
Comparar entre germans
Els fills són diferents i és necessari a l’hora d’educar-los que no es comparin. Cada fill requereix una educació diferent, un tracte individualitzat i que li dediquin un temps per a ell sol.
Ser amics dels fills
Es un gran error ja que els pares són figures d’autoritat.
És important negociar coses però hi ha algunes que no: l’horari d’estudi, de com comportar-se, dels hàbits pactats, etc.
Ser mal exemples
Els pares ha de ser molts bon exemples del que prediquen. Són els models pels fills.
Fer-los grans abans d’hora
És millor donar responsabilitats pròpies de la seva edat, que estiguin preparats a nivell maduratiu.
Omplir els buits afectius amb coses materials
La falta de temps per dedicar als nostres fills ens porta a comprar en excés coses materials. Penseu que els nostres fills entren en una demanda continua i mai es senten satisfets.
Projectar un ideal propi
Degut a alguna frustració pròpia o desitjos no satisfets projectem en els nostres fills aquest ideal de forma errònia.
Ser permissiu amb les noves tecnologies
No posar límits a l’hora de jugar i l’ús de la tecnologia si no és l’edat adequada. Poden donar aïllament i problema de relació familiar.

 Assumpta Garcia
 Psicòloga clínica 
____________________________