Les pèrdues
En el transcurs de la nostra
vida tenim experiències de pèrdues al igual que guanys. Les pèrdues formen part
del nostre cicle vital però cadascú de nosaltres les experimenta de forma particular. En sí les
pèrdues són separacions afectives que
ajuden al desenvolupament humà.
En el moment de néixer
experimentem la primera separació del ventre matern. Seria el començament de les múltiples separacions i
adaptacions que hem de fer a la nostra vida.
Quines experiències de
pèrdues tenim? Aquelles que passen pel cicle vital de la vida: caiguda de les
dents, la menstruació a les nenes, els canvis del cos a la pubertat, una
separació amorosa, un canvi de cicle escolar, afrontar una malaltia, la marxa
dels fills de casa, de feina... i pèrdues per mort d’un ésser estimat.
Sabem enfrontar-nos? Sempre
busquem garanties d’estabilitat però ens preparem poc per afrontar els canvis i
processar les pèrdues. Es té moltes vegades la sensació de pèrdua de control
quan apareixen.
En la nostra tasca educativa
com a pares podem transmetre una actitud tolerant, d’expressió de sentiments,
de potenciar l’autonomia, així tindrem garantia que els nostres fills puguin
resoldre les pèrdues que experimenten.
Tota pèrdua necessita un
dol, un temps de dol.
El dol
El dol és un treball subjectiu que ha de fer la
persona quan ha perdut a un ésser estimat o ha experimentat una pèrdua
concreta. Cada persona necessita un temps
particular d’acceptació i superació de la situació dolorosa. Aquest temps s’anomena en psicologia
‘elaboració d’un dol’.
Els nens necessiten
expressar els sentiments quan estan afectats per una pèrdua. Si l’adult
l’acompanya es sentirà millor i l’ajudarà a superar-la.
