Tanquem el cicle de xerrades de l'escola de pares i mares amb el següent tema:
Els errors més freqüents que fem quan eduquem als nostres fills i filles.
Us animem a assistir!
DIA: dimecres 6 de maig
HORA: 20.15h
Els errors més freqüents que fem quan eduquem
Educar als nostres fills no
és una tasca fàcil i a vegades tenim dubtes si el que fem està bé o no.
Cadascú tindrà una idea
pròpia de l’educació i els valors que ha de transmetre als seus fills.
Si pensem que cal no fer ens
ajudarà a trobar respostes a certes situacions o conflictes.
No
acord entre els pares
La falta d’unitat de criteri
entre les figures d’autoritat i la
desautorització entre ells, fa que el nen/a
rebi missatges contradictoris, cosa que afavoreix que no tinguin
referències clares.
Es interessant davant un
conflicte dir que els pares parlaran sobre la situació i donaran una resposta
determinada. La idea de funcionar ‘en bloc’ de la parella parental és
important.
No
posar límits
Saber quines normes exigim i
que es portin a terme. Els límits són
essencials en el bon desenvolupament dels nens.
Sobreprotegir
Acabem assumint tasques que
calen que facin ells: dir què han de fer constantment, fem els resums d’estudi,
els treballs, els disculpem davant d’un professor, intervenim abans de veure’ls
patir una situació, els eviten disgustos...
És molt perillós perquè crea
nens i en un futur joves molt dependents i a vegades molt tirànics, insegurs,
incapaços de resoldre situacions, que no poden afrontar les dificultats i els
contratemps diaris...
Transmetre
menyspreu
És important no faltar al respecte dels nostres
fills i dir coses com: “ets idiota”, “sembles ximple”, “ no vals per res”. No
cal perdre els paper malgrat els fills provoquin situacions complicades. És
millor gestionar la situació com un adult.
Cridar
Els crits provoquen por i
bloqueig. Després s’acostumen i no són efectius.
Falta
de constància
Les directrius per educar
sempre han de ser les mateixes malgrat estem cansats, contents, preocupats,
etc. La constància en educació és la clau de l’èxit.
Castigar
malament
Posar sancions
desproporcionades, càstigs impossibles, fer promeses que no podem complir. És
millor ser moderat en un càstig i dur-ho a la pràctica.
Prometre
i no complir
El que prometem als nostres
fills cal complir-ho, per això és millor proposar coses que estiguin al nostre
abast i que siguin possibles.
Comparar
entre germans
Els fills són diferents i és
necessari a l’hora d’educar-los que no es comparin. Cada fill requereix una
educació diferent, un tracte individualitzat i que li dediquin un temps per a
ell sol.
Ser
amics dels fills
Es un gran error ja que els
pares són figures d’autoritat.
És important negociar coses
però hi ha algunes que no: l’horari d’estudi, de com comportar-se, dels hàbits
pactats, etc.
Ser
mal exemples
Els pares ha de ser molts
bon exemples del que prediquen. Són els models pels fills.
Fer-los
grans abans d’hora
És millor donar responsabilitats
pròpies de la seva edat, que estiguin preparats a nivell maduratiu.
Omplir
els buits afectius amb coses materials
La falta de temps per
dedicar als nostres fills ens porta a comprar en excés coses materials. Penseu
que els nostres fills entren en una demanda continua i mai es senten satisfets.
Projectar
un ideal propi
Degut a alguna frustració
pròpia o desitjos no satisfets projectem en els nostres fills aquest ideal de
forma errònia.
Ser
permissiu amb les noves tecnologies
No posar límits a l’hora de
jugar i l’ús de la tecnologia si no és l’edat adequada. Poden donar aïllament i
problema de relació familiar.
Assumpta Garcia
Psicòloga clínica
____________________________
